Karina Gibert
IDEAI ResearchCenter (UPC-BarcelonaTech) i vicedegana del Col·legi Oficial d’Enginyeria Informàtica de Catalunya, COEINF)
La intel·ligència artificial (IA) neix el 1956, en una escola d’estiu que organitza J. McCarthy a Darmouth, per “estudiar les accions intel·ligents” amb la vocació de “fer màquines que puguin fer el que fa l’ésser [...] intel·ligent”, diu M. Minsky. Fa poc, però, que hi ha tecnologia madura per fer realitat una part d’aquells somnis; Internet, els sensors intel·ligents (smart sensors), la internet de les coses (Internet of Things, IoT) o les dades massives (big data) en són els detonants.
Avui, Catalunya és un nucli potent d’IA, amb una projecció internacional de primer nivell. I ho és per circumstàncies històriques tant extraordinàries com singulars sobre les quals donaré la meva visió personal, sense voler ser exhaustiva.
La IA aterra aquí el 1980, a la Facultat d’Informàtica de Barcelona (FIB), de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), de la mà de R. López de Mántaras, autor de la primera tesi doctoral en Intel·ligència Artificial a Catalunya (1981). Home de gran vàlua, poc després emprèn un segon procés definitiu per a la IA catalana fins a fundar l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial (IIIA-CSIC), pioner a l’Estat. El seu deixeble Ulises Cortés n’encapçala el relleu a la UPC, forma el primer grup universitari estable de recerca en IA (que cristal·litza després en el Knowledge Engineering and Machine Learning Group, KEMLG, que avui forma part de l’Intelligent Data Science and Artificial Intelligence Research Center, IDEAI) i crea dos programes formatius clau en la pervivència de la IA a Catalunya: el primer programa de doctorat en Intel·ligència Artificial de l’Estat el 1985, i després, el màster oficial en Intel·ligència Artificial, opció de país i coordinat entre la UPC, la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Rovira i Virgili (URV).
"La comunitat catalana d’IA ha sabut jugar a primera divisió i fer-se un lloc de reconeixement internacional"
Catalonia, land of digital revolutionaries
Hereva directa d’aquest llinatge, he vist noves branques partir d’aquestes arrels cap al territori, obrir grups de recerca a Girona, Tarragona i Lleida, i consolidar una comunitat científica que el 1994 crea l’Associació Catalana d’Intel·ligència Artificial (ACIA), capítol propi de l’Associació Europea d’Intel·ligència Artificial (avui EurAI) i amb 10 membres EurAI (EurAI Fellows), xifra superada només per França, Alemanya, el Regne Unit i Itàlia. Apareixen després una munió de centres de recerca que orbiten al voltant de la IA —l’Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (IRI), el Centre de Visió per Computador (CVC), el Centre de Tecnologies i Aplicacions del Llenguatge (TALP)...— i el recent IDEAI), que formen un escenari de creació intensiva de coneixement en totes les branques d’IA.
Arriben grans infraestructures, com el Barcelona Super computing Center (BSC), amb el primer supercomputador de l’Estat, referent internacional i peça crítica per a les dades massives (big data), i es coven condicions que atreuen figures internacionals com R. Baeza o L. Steels a fer recerca a Catalunya. Grans companyies (Fujitsu, Siemens...) inverteixen en projectes d’IA aquí i es despleguen acceleradores on desenvolupar idees atrevides, forjant a Catalunya un teixit de pimes i empreses emergents (start-ups) que fan IA, mentre multinacionals com Amazon hi obren seus d’R+D. Barcelona es posiciona com a quarta ciutat del món per al futur tecnològic (segons PwC), i la IA és part d’aquest futur.
Les dades massives (big data), la ciència de dades (data science) i la IA fan un cabdell de disciplines que usen la força computacional per comprendre la realitat més complexa i extreure’n valor estratègic. La IA, a més, pot manegar coneixement i s’aplica per tot arreu. Ben utilitzada, aportarà beneficis en mobilitat, salut, medi ambient, automoció, governança... i és avui objecte d’interès del sector productiu en un viratge vertiginós cap al negoci al qual assistim feliçment estupefactes des de l’acadèmia. Conscients d’aquesta transformació, la Declaració de Barcelona de 2017 és també pionera en el debat ètic sobre el futur i usos de la IA.
En 30 anys, doncs, i discretament, la comunitat catalana d’IA ha sabut jugar a primera divisió i fer-se un lloc de reconeixement internacional. És extraordinari!
I ara estem molt a prop de tancar el cicle de coneixement-desenvolupament amb la IA com a motor transversal. Tenim un territori prou petit perquè una relació estreta món acadèmic-empresa-institucions faci dels reptes del dia a dia en tots els àmbits els grans inspiradors de recerca transferible en retorn social. Amb els recursos apropiats, veig aquí un dels motors de desenvolupament més potent que tenim com a país, i una oportunitat única perquè Catalunya es consolidi definitivament com un centre de referència internacional de primera magnitud.